Es Pou
Formentera
Es Pou és un topònim històric de l’interior de l’illa de Formentera que dona nom a la casa dissenyada per l’estudi Marià Castelló · Landscape Architecture.
El projecte es va convertir en una font d’inspiració clau per al meu treball final de màster. El programa funcional de la casa, els materials escollits i la tipologia constructiva transmetien una profunda sensació d’austeritat i humilitat que em va captivar des del primer moment.
El contrast entre aquesta aparent simplicitat arquitectònica i la riquesa del paisatge mediterrani —especialment el joc subtil de la llum natural— plantejava un repte inspirador: recrear, de la manera més realista possible, una bellesa que s’expressa de forma silenciosa i delicada.
Gràcies, Marià, per la teva generositat. m-ar.net/es-pou
Materials i llum
Un dels principals reptes del projecte va ser transmetre la calidesa de la terra, una qualitat que entra a l’interior a través de les voltes ceràmiques tradicionals mallorquines dels sostres i les rajoles de terracota premsada dels terres. Materials aparentment senzills que, a través de la textura, el color i la manera com reaccionen a la llum, revelen una complexitat serena.
La il·luminació va ser una part fonamental del procés. Per a la llum general de les escenes es va utilitzar una imatge HDRI mitjançant una V-Ray Dome Light, mentre que diferents fonts de llum interiors van permetre construir i ajustar l’atmosfera de cada espai. L’eina V-Ray LightMix va permetre ajustar posteriorment la intensitat i el color de les diferents fonts de llum sense necessitat de tornar a renderitzar les escenes.
Després de la pluja
Una vegada finalitzades les principals imatges d’interior i exterior, vaig voler anar una mica més enllà i explorar una atmosfera diferent.
Vaig crear una imatge que representés un moment just després de la pluja. L’objectiu era transformar l’escena sense perdre la seva naturalesa original i aconseguir que l’aigua, les superfícies i la llum modifiquessin subtilment la percepció de l’espai.
Per aconseguir-ho, es van treballar diferents màscares i passades d’identificació de materials, modificant-ne el color i els nivells de reflexió per simular les superfícies mullades. També es van ajustar la il·luminació global, l’entorn HDRI, l’exposició i la temperatura de color, i es va substituir el cel per un de més ennuvolat.
El resultat és una mateixa arquitectura vista en un moment diferent.
Realitat i representació
Una part especialment interessant del projecte va ser poder comparar les visualitzacions amb fotografies de l’obra construïda. Les imatges originals del projecte van ser cedides amablement per l’arquitecte Marià Castelló.
Visualització pròpia
La comparació permet observar fins a quin punt una imatge digital pot aproximar-se a una arquitectura real, però també posa de manifest que representar no consisteix únicament a reproduir una realitat: implica interpretar-la.
Del render a l’espai immersiu
El projecte no es va acabar amb les imatges. Un cop finalitzada la fase de treball amb 3ds Max i V-Ray, vaig continuar explorant les possibilitats del projecte amb Unreal Engine.
Mitjançant Datasmith es van importar les parts més representatives de la geometria i es va reconstruir l’escena, incorporant-hi mobiliari nou i una il·luminació basada en Lumen. L’ús de Nanite va permetre treballar amb un nivell de detall elevat mantenint un rendiment adequat. També es van crear materials nous i, en alguns casos, es van utilitzar passades com VRayNormal, VRayDiffuse i VRayGlossiness per generar mapes de textures personalitzats.
Aquesta segona etapa va convertir el projecte en alguna cosa més que una sèrie d’imatges: una oportunitat per explorar la transició entre la representació arquitectònica tradicional i els entorns immersius.
Vídeo
El projecte es tanca amb un breu vídeo creat a partir de les escenes desenvolupades amb Unreal Engine, amb els fotogrames muntats posteriorment amb DaVinci Resolve.
De l’observació d’una arquitectura real a una nova manera d’experimentar l’espai
El projecte va començar amb l’observació d’una arquitectura real, va passar per la fotografia i la representació digital i es va obrir a una nova manera d’experimentar l’espai.
